La majoria dels diagnòstics es produeixen quan la malaltia es troba en una fase avançada.
El principal motiu és que els símptomes del càncer de pulmó solen ser imprecisos, és a dir, són comuns als d'altres malalties, majoritàriament benignes. Així, per exemple, la tos, el mal de cap, la manca d'aire o la pèrdua de pes es poden veure com una cosa normal i no fer sospitar ni pacients ni professionals de la salut.
D'altra banda, també succeeix que els símptomes tendeixen a aparèixer quan la malaltia s'ha disseminat, cosa que dificulta la detecció del càncer en les fases inicials. L'absència de símptomes en fases inicials fa que només en aquells casos en què es detecta la malaltia de manera fortuïta es pugui diagnosticar en un estat inicial.
Els programes de
cribratge com a tomografia computeritzada de baixa dosi davant d'aquesta
malaltia han demostrat que poden reduir la mortalitat per càncer de pulmó i
afavorir un diagnòstic més precoç.
Hi ha diverses iniciatives per promoure un programa de cribratge de càncer de pulmó a Espanya. Una d'elles és el projecte Cassandra.